CANVIEM LA NOVELA: "Canviem el final de Tirant lo Blanc"
Tirant tornava de la ciutat d'Andrinòpol ja mitg mort per la pulmonia, quan un vell ermità es creuà amb la caravana que tornava a Tirant a Constantinoble i alagant que era un vell amic d'aquest aconseguí reunirse amb Tirant. Evitant que aquest el reconeixes li feu veure una pols rosa diluida en aigua i ni posa dos vasos més que s'havia de pendre desprès de vuit hores el primer i després de setze el segón.
Tirant així ho va fer, i com un miracle Tirant es trovà bé al cap de dos días de forma que entrà pel seu propi peu a Constantinoble casant-se així amb Carmesina i essent un gran emperador que feu viure un imperi prosper i de pau fins al dia en que morí de la seva avançada edad.
TIRANT LO BLANCH

Està considerada junt al Curial e Güelfa una de les grans novel·les cavalleresques del segle XV i un dels punts de partida de la novel·la moderna.
Va ser escrita per Joanot Martorell(Gandia 1413-14/1468), que pertanyia a la noblesa valenciana i acabada per Martí de Galva. La novel·la va ser escrita a apartir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanch, és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs.
TIRANT, UNA NOVEL·LA CAVALLERESCA
La novel·la cavalleresca apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers i, com que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot per ser versemblant, és a dir, per ser creïble a qualsevol persona que llegeixi un llibre d'aquest tipus.
És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores. Aquests trets que indiquem aquí els podem trobar en les primeres però no en els segons:
els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats del mapa real) el temps de la històriaés proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades anys enrere)
hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar hi ha episodis històrics (combats) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de 1453. O el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.
no hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció
El fet que les novel·les cavalleresques vulguin assemblar-se a la realitat les farà elogiables. Recordem que Miguel de Cervantes fa una crítica als llibres de cavalleries en el Quijote, on, en canvi, escriu lloances del Tirant lo Blanc.
Per tant Tirant lo Blanc és una nobela cavalleresca.
És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores. Aquests trets que indiquem aquí els podem trobar en les primeres però no en els segons:
els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats del mapa real) el temps de la històriaés proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades anys enrere)
hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar hi ha episodis històrics (combats) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de 1453. O el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.
no hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció
El fet que les novel·les cavalleresques vulguin assemblar-se a la realitat les farà elogiables. Recordem que Miguel de Cervantes fa una crítica als llibres de cavalleries en el Quijote, on, en canvi, escriu lloances del Tirant lo Blanc.
Per tant Tirant lo Blanc és una nobela cavalleresca.
diumenge, 23 de novembre del 2008
CANVIEM TIRANT LO BLANC
CANVIEM LA NOBELA: "El somni de Plaerdamavida dit per Carmesina"
-Si vos em prometeu guardar el secret jo us prometo contarvos-ho tot el que pasà ahir de nit.
Digué Plaerdamavida:
- Si vos m'ho confieu jo li prometo guardar tot allo que sa majestat em digui.
I amb rialles i vergonya la princesa li contava.
- Estefania neu i comprovar si vos i les altres dames eren ben dormides i un cop fet em cerca a mi i al conestable i Tirant que ja esperaven. Anarem a la meua cambra i alla Diafebus despulla a Estefania i feren alló que tots dos tant desitjaven, encare que els crits d'estefania ho intentaven negar.
D'altra banda Tirant no parava de besarme i quan intentar anara més del que la meva virginitat permetia m'hi vaig negar, malgrat el greu que li sapigué a Tirant.Però despés ell acavà per desferme la clotxeta i besarme els pits a tota presa i intenta posar la ma sota la faldilla, però malgrat si ho agués fet segurament no hagués perillat la meva virginitat li ho vaig impedir. La nit acavar amb el jurament que jo li fe a Tirant: "la meua virginitat serà per tu".
-Si vos em prometeu guardar el secret jo us prometo contarvos-ho tot el que pasà ahir de nit.
Digué Plaerdamavida:
- Si vos m'ho confieu jo li prometo guardar tot allo que sa majestat em digui.
I amb rialles i vergonya la princesa li contava.
- Estefania neu i comprovar si vos i les altres dames eren ben dormides i un cop fet em cerca a mi i al conestable i Tirant que ja esperaven. Anarem a la meua cambra i alla Diafebus despulla a Estefania i feren alló que tots dos tant desitjaven, encare que els crits d'estefania ho intentaven negar.
D'altra banda Tirant no parava de besarme i quan intentar anara més del que la meva virginitat permetia m'hi vaig negar, malgrat el greu que li sapigué a Tirant.Però despés ell acavà per desferme la clotxeta i besarme els pits a tota presa i intenta posar la ma sota la faldilla, però malgrat si ho agués fet segurament no hagués perillat la meva virginitat li ho vaig impedir. La nit acavar amb el jurament que jo li fe a Tirant: "la meua virginitat serà per tu".
dimecres, 19 de novembre del 2008
Batalla: "A sang i a fetge"
En el capitol 157 trobem una de les batalles, o la que més del llibre de Tirant lo Blanc, en la que hi ha més violencia, més sang i més fets d'armes.Que més aviat a jutjar per aquest capítol es podría dir Tirant lo Vermell.
Però no és l'únic capítol on apareix tanta suma de sang i tanta mort i tant cap tallat, però si n'és el millor exemple, ja que si el 40% de Tirant és amor el 55% són batalles, d'on sempre en surt victoriós però ple de sang i morts pels terres.
la veritat és que podem dir que tirant lo blanc és una nobela bastant sangrienta,
i amb molts morts pel midg, però no és aixó el que li dona més valor a la nobela sinò la forma en la qual explica aquestes batalles, ja que venç totes aquetes batalles gràcies a l'enginy i a la gran virtud de Tirant amb les armes.
Però no és l'únic capítol on apareix tanta suma de sang i tanta mort i tant cap tallat, però si n'és el millor exemple, ja que si el 40% de Tirant és amor el 55% són batalles, d'on sempre en surt victoriós però ple de sang i morts pels terres.
la veritat és que podem dir que tirant lo blanc és una nobela bastant sangrienta,
i amb molts morts pel midg, però no és aixó el que li dona més valor a la nobela sinò la forma en la qual explica aquestes batalles, ja que venç totes aquetes batalles gràcies a l'enginy i a la gran virtud de Tirant amb les armes.
Lletra de Batalla de Tirant
Aixi és com els cavallers es retaven a combats entre ells, a través de lletres de batalles, aqui n'he posat una exemple, pero en podem trovar al mateix llibre de Tirant, quan és retat pel senyor de vilasermes.
"""""""""LLETRA DE BATALLA DE TIRANT CAP EL REY D'EGIPTE"""""""
Jo Tirant lo Blanc repto al senyor rey i sobira d'Egipte a una combat a mort sense conseció de pietat. El repto a l'alba del cinquè dia a partir del qual rebi aquesta carta. Les armes seran pactades el dia del combat que es farà al pont del riu i com a jutges el mateix emperador de Constantinoble i el Gran Turc.
Aquestes són les meves condicións, espero la seva resposta.
---------------------firma TIRANT LO BLANC---------------------
"""""""""LLETRA DE BATALLA DE TIRANT CAP EL REY D'EGIPTE"""""""
Jo Tirant lo Blanc repto al senyor rey i sobira d'Egipte a una combat a mort sense conseció de pietat. El repto a l'alba del cinquè dia a partir del qual rebi aquesta carta. Les armes seran pactades el dia del combat que es farà al pont del riu i com a jutges el mateix emperador de Constantinoble i el Gran Turc.
Aquestes són les meves condicións, espero la seva resposta.
---------------------firma TIRANT LO BLANC---------------------
Plaerdamavida
Plaerdamavida és una dama de Carmesina que resulta ser una mica sortida d'època en quan a temes amorosos i de sexe. A la nobela represente l' amor carnal i en diverses ocasions ajuda a Tirant a mantenir contacte amb la princesa Carmesina i és ella qui definitivament aconsegueix que Tirant li robi la virginitat a Carmesina.
A la nobela no s' ens parla del seu físic pero segurament era una jove i bella dama de la cort, amb els seus pits, ja que en aquella època cosideraven divina a la joveneta que tenia bona delantera i una reraguarda una mica sortida i una cara més o menys acceptable.
Plaerdamavida és un personatge comparable a una jove Celestina.
"Entrada relacionada amb l'anterior (foto de Plaerdamavida, Tirant i Carmesina dormida)"
A la nobela no s' ens parla del seu físic pero segurament era una jove i bella dama de la cort, amb els seus pits, ja que en aquella època cosideraven divina a la joveneta que tenia bona delantera i una reraguarda una mica sortida i una cara més o menys acceptable.
Plaerdamavida és un personatge comparable a una jove Celestina.
"Entrada relacionada amb l'anterior (foto de Plaerdamavida, Tirant i Carmesina dormida)"
dilluns, 17 de novembre del 2008
diumenge, 16 de novembre del 2008
Personatges més destacats de la nobela
TIRANT LO BLANC:Es al personatge principal i representa un gran gerrer i un gran cavaller pero no en el tema amorósque sembla un recent arrivat.
PERSONATGES DEL TEMA AMORÓS:
-CARMESINA: Princesa de constantinoble i hreba s'aquest regne.És la enamorada de tirant dama principal a la qual tirant serveix al llarg de la nobela.
-PLAERDAMAVIDA:És la donzella que aconsella i ajuda a Tirant en la temàtica amorosa, a més itenta que els dos amants siguin marit i muller i enfoca les seves accións en ajudar a Tirant a aconsegir desvirgar a Carmesina, es a dir a fer-li l'amor.
-EMPERADRIU: És l' amanr¡t d'hipòlit i muller de l' emprador de constantinoble, pero no és un personatge molt rellevant en la nobela.
PERSONATGES DEL TEMA AMORÓOS I BÈLIC:
-HIPÒLIT: És l'amant de la emperadriu durant bona part de la nobela i acava casantsi, però a més a més es un cavaller a les ordres de Tirant i gran amic d' aquest,el que no em queda clar es si son o no familirs.
-DIAFEBUS:És l'amant de Estefania, però a més és company d'armes de Tirant i el seu cosí.
-ESTEFANÍA: Donzella de Carmesina i amant de Diafebus.
PERSONATGES DEL TEMA BÈLIC:
-GUILLEM DE VAROIC: Fou un gran cavaller anys avanç que Tirant i feu grans batalles per expulsar els infidels d'anglaterra, cosa que va conseguir, però llavors és dedicà a la vida d'ermità i fou en aquest que fou el primer instructor de Tirant.
-CAVALLERS DE TIRANT: Duc de Pera, Senyor d' Agramunt, marquès de Sant Jordi, duc de Sinòpoli, Prímus, Rei Escariano i el cavaller Espèrcius.
-ADVERSARIS DE TIRANT: Senyor de Vilesermes,Gran Turc, Rei d'Egipte, Rei de Capadòcia, Rei d' Àfrica, Gran Caramany i el Rei de la sobirana Índia.
-TRAIDOR:L'únic traidor de la nobela és el duc de Macedònia que finalment mort en intentar matar a Tirant.
PERSONATGES DEL TEMA AMORÓS:
-CARMESINA: Princesa de constantinoble i hreba s'aquest regne.És la enamorada de tirant dama principal a la qual tirant serveix al llarg de la nobela.
-PLAERDAMAVIDA:És la donzella que aconsella i ajuda a Tirant en la temàtica amorosa, a més itenta que els dos amants siguin marit i muller i enfoca les seves accións en ajudar a Tirant a aconsegir desvirgar a Carmesina, es a dir a fer-li l'amor.
-EMPERADRIU: És l' amanr¡t d'hipòlit i muller de l' emprador de constantinoble, pero no és un personatge molt rellevant en la nobela.
PERSONATGES DEL TEMA AMORÓOS I BÈLIC:
-HIPÒLIT: És l'amant de la emperadriu durant bona part de la nobela i acava casantsi, però a més a més es un cavaller a les ordres de Tirant i gran amic d' aquest,el que no em queda clar es si son o no familirs.
-DIAFEBUS:És l'amant de Estefania, però a més és company d'armes de Tirant i el seu cosí.
-ESTEFANÍA: Donzella de Carmesina i amant de Diafebus.
PERSONATGES DEL TEMA BÈLIC:
-GUILLEM DE VAROIC: Fou un gran cavaller anys avanç que Tirant i feu grans batalles per expulsar els infidels d'anglaterra, cosa que va conseguir, però llavors és dedicà a la vida d'ermità i fou en aquest que fou el primer instructor de Tirant.
-CAVALLERS DE TIRANT: Duc de Pera, Senyor d' Agramunt, marquès de Sant Jordi, duc de Sinòpoli, Prímus, Rei Escariano i el cavaller Espèrcius.
-ADVERSARIS DE TIRANT: Senyor de Vilesermes,Gran Turc, Rei d'Egipte, Rei de Capadòcia, Rei d' Àfrica, Gran Caramany i el Rei de la sobirana Índia.
-TRAIDOR:L'únic traidor de la nobela és el duc de Macedònia que finalment mort en intentar matar a Tirant.
dimarts, 11 de novembre del 2008
Dicionari d'un cavaller
Aquest llibre es necessari per qualsevol nou cavaller que no en conegui el vocavulari:
-Arma de stock: Son les armes de tall, les armes de cos a cos.
-Revolt: És el cntell superior de l'escut, normalment cargolat cap endevant(Va bé per asestar bons cops a l'adversari).
-Maniple: És allà per on s' agafa l'escut.
-Bacinet: Casc de guerra, de forma ovoide o cònica,que baixa pels costats fins a vcobrir les orelles. etava compost per un casc, una bavera i la careta.
-Bavera: Era una peça rodona de ferro que protegeix la part de la boca , barba i mentó.
-Careta: Era una peça mòbil, que es podía apujar o abaixar gràcies a dos prens, i que quan era tancada , cobria totalment el rostre del caballer,el qual hi veia a través d' una obertura horitzontal i respirava gràcies a uns foradets fets a la part inferior de la peça.
-Guardabraç: Peça de l' armadura que defensa el braç va des de l' espatlla fins el colze.
-Avantbraç: Peça de l' armadura del cavaller que defensa l' avantbraç es a dir, des del puny fins al colze.
-Capagorja: Arma curta de mà sinònim de daga.
-Clotellina: Clotell, ganivet; malgrat el sufix (-ina) sembla que era una arma de tamany considerable.
-Arma de stock: Son les armes de tall, les armes de cos a cos.
-Revolt: És el cntell superior de l'escut, normalment cargolat cap endevant(Va bé per asestar bons cops a l'adversari).
-Maniple: És allà per on s' agafa l'escut.
-Bacinet: Casc de guerra, de forma ovoide o cònica,que baixa pels costats fins a vcobrir les orelles. etava compost per un casc, una bavera i la careta.
-Bavera: Era una peça rodona de ferro que protegeix la part de la boca , barba i mentó.
-Careta: Era una peça mòbil, que es podía apujar o abaixar gràcies a dos prens, i que quan era tancada , cobria totalment el rostre del caballer,el qual hi veia a través d' una obertura horitzontal i respirava gràcies a uns foradets fets a la part inferior de la peça.
-Guardabraç: Peça de l' armadura que defensa el braç va des de l' espatlla fins el colze.
-Avantbraç: Peça de l' armadura del cavaller que defensa l' avantbraç es a dir, des del puny fins al colze.
-Capagorja: Arma curta de mà sinònim de daga.
-Clotellina: Clotell, ganivet; malgrat el sufix (-ina) sembla que era una arma de tamany considerable.
Decàleg d'un gran cavaller
Aquests son els deu punts claus per triunfar essent un cavaller a la edad mitjana:
- Saberse de pa a pe tota l'ordre fe cavallería(llibre recomenat: "L' Arbre de Batalles").
- Esser un gran lluitador amb qualsevol tipus d'armes.
- No només tenir gran habilitat amb lletres sinó que també tenir-ne amb les lletres.
- Esser un gran estratega i coneixedor de tants estretegemes com sigui posible.
- Ajudar els més necessitats en la mesura que sigui possible.
- Esser un bon amant i mai ser infidel.
- Esser un home religiós i practicant del catolicísme.
- Mantenir l'ordre al mon i combatre les ijustícies.
- Tenir gran valentía i coratge per afrotar qualsevol repte.
- Mantenir, sobre qualsevol cosa, el teu honor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)