En el capitol 157 trobem una de les batalles, o la que més del llibre de Tirant lo Blanc, en la que hi ha més violencia, més sang i més fets d'armes.Que més aviat a jutjar per aquest capítol es podría dir Tirant lo Vermell.
Però no és l'únic capítol on apareix tanta suma de sang i tanta mort i tant cap tallat, però si n'és el millor exemple, ja que si el 40% de Tirant és amor el 55% són batalles, d'on sempre en surt victoriós però ple de sang i morts pels terres.
la veritat és que podem dir que tirant lo blanc és una nobela bastant sangrienta,
i amb molts morts pel midg, però no és aixó el que li dona més valor a la nobela sinò la forma en la qual explica aquestes batalles, ja que venç totes aquetes batalles gràcies a l'enginy i a la gran virtud de Tirant amb les armes.
TIRANT LO BLANCH
Està considerada junt al Curial e Güelfa una de les grans novel·les cavalleresques del segle XV i un dels punts de partida de la novel·la moderna.
Va ser escrita per Joanot Martorell(Gandia 1413-14/1468), que pertanyia a la noblesa valenciana i acabada per Martí de Galva. La novel·la va ser escrita a apartir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanch, és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs.
TIRANT, UNA NOVEL·LA CAVALLERESCA
La novel·la cavalleresca apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers i, com que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot per ser versemblant, és a dir, per ser creïble a qualsevol persona que llegeixi un llibre d'aquest tipus.
És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores. Aquests trets que indiquem aquí els podem trobar en les primeres però no en els segons:
els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats del mapa real) el temps de la històriaés proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades anys enrere)
hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar hi ha episodis històrics (combats) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de 1453. O el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.
no hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció
El fet que les novel·les cavalleresques vulguin assemblar-se a la realitat les farà elogiables. Recordem que Miguel de Cervantes fa una crítica als llibres de cavalleries en el Quijote, on, en canvi, escriu lloances del Tirant lo Blanc.
Per tant Tirant lo Blanc és una nobela cavalleresca.
És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores. Aquests trets que indiquem aquí els podem trobar en les primeres però no en els segons:
els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats del mapa real) el temps de la històriaés proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades anys enrere)
hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar hi ha episodis històrics (combats) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de 1453. O el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.
no hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció
El fet que les novel·les cavalleresques vulguin assemblar-se a la realitat les farà elogiables. Recordem que Miguel de Cervantes fa una crítica als llibres de cavalleries en el Quijote, on, en canvi, escriu lloances del Tirant lo Blanc.
Per tant Tirant lo Blanc és una nobela cavalleresca.
dimecres, 19 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada