TIRANT LO BLANC:Es al personatge principal i representa un gran gerrer i un gran cavaller pero no en el tema amorósque sembla un recent arrivat.
PERSONATGES DEL TEMA AMORÓS:
-CARMESINA: Princesa de constantinoble i hreba s'aquest regne.És la enamorada de tirant dama principal a la qual tirant serveix al llarg de la nobela.
-PLAERDAMAVIDA:És la donzella que aconsella i ajuda a Tirant en la temàtica amorosa, a més itenta que els dos amants siguin marit i muller i enfoca les seves accións en ajudar a Tirant a aconsegir desvirgar a Carmesina, es a dir a fer-li l'amor.
-EMPERADRIU: És l' amanr¡t d'hipòlit i muller de l' emprador de constantinoble, pero no és un personatge molt rellevant en la nobela.
PERSONATGES DEL TEMA AMORÓOS I BÈLIC:
-HIPÒLIT: És l'amant de la emperadriu durant bona part de la nobela i acava casantsi, però a més a més es un cavaller a les ordres de Tirant i gran amic d' aquest,el que no em queda clar es si son o no familirs.
-DIAFEBUS:És l'amant de Estefania, però a més és company d'armes de Tirant i el seu cosí.
-ESTEFANÍA: Donzella de Carmesina i amant de Diafebus.
PERSONATGES DEL TEMA BÈLIC:
-GUILLEM DE VAROIC: Fou un gran cavaller anys avanç que Tirant i feu grans batalles per expulsar els infidels d'anglaterra, cosa que va conseguir, però llavors és dedicà a la vida d'ermità i fou en aquest que fou el primer instructor de Tirant.
-CAVALLERS DE TIRANT: Duc de Pera, Senyor d' Agramunt, marquès de Sant Jordi, duc de Sinòpoli, Prímus, Rei Escariano i el cavaller Espèrcius.
-ADVERSARIS DE TIRANT: Senyor de Vilesermes,Gran Turc, Rei d'Egipte, Rei de Capadòcia, Rei d' Àfrica, Gran Caramany i el Rei de la sobirana Índia.
-TRAIDOR:L'únic traidor de la nobela és el duc de Macedònia que finalment mort en intentar matar a Tirant.
TIRANT LO BLANCH
Està considerada junt al Curial e Güelfa una de les grans novel·les cavalleresques del segle XV i un dels punts de partida de la novel·la moderna.
Va ser escrita per Joanot Martorell(Gandia 1413-14/1468), que pertanyia a la noblesa valenciana i acabada per Martí de Galva. La novel·la va ser escrita a apartir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanch, és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs.
TIRANT, UNA NOVEL·LA CAVALLERESCA
La novel·la cavalleresca apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers i, com que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot per ser versemblant, és a dir, per ser creïble a qualsevol persona que llegeixi un llibre d'aquest tipus.
És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores. Aquests trets que indiquem aquí els podem trobar en les primeres però no en els segons:
els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats del mapa real) el temps de la històriaés proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades anys enrere)
hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar hi ha episodis històrics (combats) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de 1453. O el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.
no hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció
El fet que les novel·les cavalleresques vulguin assemblar-se a la realitat les farà elogiables. Recordem que Miguel de Cervantes fa una crítica als llibres de cavalleries en el Quijote, on, en canvi, escriu lloances del Tirant lo Blanc.
Per tant Tirant lo Blanc és una nobela cavalleresca.
És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores. Aquests trets que indiquem aquí els podem trobar en les primeres però no en els segons:
els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats del mapa real) el temps de la històriaés proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades anys enrere)
hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar hi ha episodis històrics (combats) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de 1453. O el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.
no hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció
El fet que les novel·les cavalleresques vulguin assemblar-se a la realitat les farà elogiables. Recordem que Miguel de Cervantes fa una crítica als llibres de cavalleries en el Quijote, on, en canvi, escriu lloances del Tirant lo Blanc.
Per tant Tirant lo Blanc és una nobela cavalleresca.
diumenge, 16 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada