CANVIEM LA NOVELA: "Canviem el final de Tirant lo Blanc"
Tirant tornava de la ciutat d'Andrinòpol ja mitg mort per la pulmonia, quan un vell ermità es creuà amb la caravana que tornava a Tirant a Constantinoble i alagant que era un vell amic d'aquest aconseguí reunirse amb Tirant. Evitant que aquest el reconeixes li feu veure una pols rosa diluida en aigua i ni posa dos vasos més que s'havia de pendre desprès de vuit hores el primer i després de setze el segón.
Tirant així ho va fer, i com un miracle Tirant es trovà bé al cap de dos días de forma que entrà pel seu propi peu a Constantinoble casant-se així amb Carmesina i essent un gran emperador que feu viure un imperi prosper i de pau fins al dia en que morí de la seva avançada edad.
TIRANT LO BLANCH
Està considerada junt al Curial e Güelfa una de les grans novel·les cavalleresques del segle XV i un dels punts de partida de la novel·la moderna.
Va ser escrita per Joanot Martorell(Gandia 1413-14/1468), que pertanyia a la noblesa valenciana i acabada per Martí de Galva. La novel·la va ser escrita a apartir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanch, és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs.
TIRANT, UNA NOVEL·LA CAVALLERESCA
La novel·la cavalleresca apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers i, com que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot per ser versemblant, és a dir, per ser creïble a qualsevol persona que llegeixi un llibre d'aquest tipus.
És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores. Aquests trets que indiquem aquí els podem trobar en les primeres però no en els segons:
els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats del mapa real) el temps de la històriaés proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades anys enrere)
hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar hi ha episodis històrics (combats) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de 1453. O el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.
no hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció
El fet que les novel·les cavalleresques vulguin assemblar-se a la realitat les farà elogiables. Recordem que Miguel de Cervantes fa una crítica als llibres de cavalleries en el Quijote, on, en canvi, escriu lloances del Tirant lo Blanc.
Per tant Tirant lo Blanc és una nobela cavalleresca.
És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores. Aquests trets que indiquem aquí els podem trobar en les primeres però no en els segons:
els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats del mapa real) el temps de la històriaés proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades anys enrere)
hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar hi ha episodis històrics (combats) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de 1453. O el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.
no hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció
El fet que les novel·les cavalleresques vulguin assemblar-se a la realitat les farà elogiables. Recordem que Miguel de Cervantes fa una crítica als llibres de cavalleries en el Quijote, on, en canvi, escriu lloances del Tirant lo Blanc.
Per tant Tirant lo Blanc és una nobela cavalleresca.
diumenge, 23 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada